Oasis
Prepara un calçat còmode i endinsa't en silenci al bosc. Només cal deixar que els sentits vagin despertant amb els elements naturals que anirem trobant pel camí. I encara que cada experiència és única, el que sí que podem corroborar, és que un cop finalitzat el passeig, les emocions negatives i l'estrès acumulat s'hauran quedat enrere.
Una cosa semblant passa amb la poesia. Per un moment, mentre l'estem llegint, el món ens sembla un altre. Per això hem seleccionat tres bells poemes, perquè els gaudeixis amb la teva tassa fumejant entre les mans.
Un art
L'art de perdre es domina fàcilment;
tantes coses semblen decidides a extraviar-se
que la pèrdua no és cap desastre.
Perd alguna cosa cada dia.
Accepta l'angoixa de les claus perdudes, de les hores malbaratades en va.
L?art de perdre es domina fàcilment.
Després entra't a perdre més lluny, a perdre més ràpid:
llocs i noms, els llocs on pensaves viatjar.
Cap d'aquestes pèrdues no ocasionarà el desastre.
Vaig perdre el rellotge de la meva mare. I mira, se'm va anar
la darrera o la penúltima de les meves tres cases estimades.
L?art de perdre es domina fàcilment.
Vaig perdre dues ciutats, dues belles ciutats.
I encara més: alguns regnes que tenia, dos rius, un continent.
Els estrany, però no va ser un desastre.
Fins i tot en perdre't (la veu bromista, el gest que estimo)
no hauré mentit. És indubtable que l'art de perdre es domina fàcilment,
així sembli (escriu-lo!) un desastre.
__Elisabeth Bishop.
Després de les festes
I quan tothom se n'anava
i ens quedàvem tots dos
entre gots buits i cendrers bruts,
que bell era saber que estaves
aquí com un recés,
sola amb mi a la vora de la nit,
i que duraves, eres més que el temps,
eres la que no se n'anava
perquè un mateix coixí
i una mateixa tebiesa
anava a trucar-nos una altra vegada
a despertar el nou dia,
junts, rient, despentinats.
__Juliol Cortázar.
L'amor existeix
L'amor existeix
com un foc
per abraçar a la seva bellesa
tota la lletjor del món.
L'amor existeix
com un present de les deesses
benignes
als qui estimen la bellesa
i la multipliquen,
com els pans i els peixos.
L'amor existeix
com un do
només per als qui estan disposades
a renunciar
a qualsevol altre do.
L'amor existeix
per habitar el món
com si fos el paradís
que un amant distret va perdre
per mandra
per manca de saviesa.
L'amor existeix
perquè esclatin els rellotges
llarg es torni curt
el que és breu infinit
i la bellesa esborre
la lletjor del món.
__Crisitina Peri Rossi.