Te vermell

El te vermell és únic i inconfusible. Tant pel seu to rogenc com per aquest sabor tan característic com a bosc i terra mullada. I això no és casualitat, ja que el Pu Erh s'obté dels arbres que creixen a tocar del riu Lancang, que travessa diversos estats del sud oest de la Xina. Molt cobejat per la fermentació lenta, se li atribueixen múltiples beneficis per a la salut, com: la reducció dels nivells de sucre en sang i del colesterol, el reforç del sistema immunològic, l'estimulació de la digestió… Ara només ens queda, agafar la tassa, assaborir el nostre te i deixar que sigui Proust qui ens porti de nou a aquesta època d'alegria i benestar, que és la infància.

“Va enviar la meva mare per un d'aquells pastissos, curts i voluminosos, que anomenen magdalenes, que sembla que tenen per motlle una valva de petxina de pelegrí. I ben aviat, aclaparat pel trist dia que havia passat i per la perspectiva d'un altre tan malenconiós per venir, em vaig portar als llavis unes cullerades de te on havia fet un tros de magdalena. Però en el mateix instant en què aquell glop, amb les molles del brioix, va tocar el meu paladar, em vaig estremir, fixa la meva atenció en una cosa extraordinària que passava al meu interior. Un plaer deliciós em va envair, em va aïllar, sense noció del que el causava. I ell em va convertir les vicissituds de la vida en indiferents, els desastres en inofensius i la brevetat en il·lusòria, tot de la mateixa manera que opera l'amor, omplint-se d'una essència preciosa; però, més ben dit, aquesta essència no és que estigués en mi, és que era jo mateix.

Vaig deixar de sentir-me mediocre, contingent i mortal. D'on em podria venir aquella alegria tan forta? M'adonava que anava unida al sabor del te i del brioix, però l'excedia en molt, i no devia ser de la mateixa naturalesa. D'on venia i què volia dir? Com arribar a aprehendre'l? Bec un segon glop, que no em diu més que el primer; després un tercer, que ja em diu una mica menys. Ja és hora de parar-se, sembla que la virtut del beuratge es va minvant. Ja es veu clar que la veritat que jo busco no hi és, sinó en mi. El beuratge la va despertar, però no sap quina és i l'únic que pot fer és repetir indefinidament, però cada cop amb menys intensitat, aquest testimoni que no sé interpretar i que vull tornar a demanar-li d'aquí a un instant i trobar intacte a la meva disposició per arribar a un aclariment decisiu. Deixo la tassa i em torno cap a la meva ànima. Ella és la que ha de trobar la veritat. Però com? Greu incertesa aquesta, quan l'ànima se sent superada per si mateixa, quan ella, la que busca, és juntament el país fosc per on ha de buscar, sense que li serveixi per res el seu bagatge. Cerca? No només cercar, crear. "